Aprenentatge Cooperatiu (AC) és una metodologia d’ensenyament i aprenentatge que fomenta el treball en grup basat en la construcció col·lectiva de coneixement i, que permet construir junts, aprendre junts, canviar junts, millorar junts.

Els alumnes han d’assumir responsabilitats en el seu propi procés d’aprenentatge. Aquesta metodologia concedeix un paper molt rellevant a l’alumne en la construcció del coneixement a partir de pautes, activitats o escenaris dissenyats pel professor i planteja una doble meta:educació[1]

“Aprendre els objectius comuns previstos en la tasca assignada i assegurar-se que tots els membres del grup ho fan”.

“L’èxit personal s’aconsegueix sempre a través de l’èxit de tot el grup”.

Les tasques que es realitzen en AC cerquen establir relacions d’interdependència, solidaritat i conjunció d’esforços entre els membres del grup, de manera que es tinga consciència, tant de pertànyer a un “alguna cosa” comú, com de la necessitat de treballar pel ben del mateix, de forma ètica i responsable. El resultat final del treball cooperatiu, és fruit d’una elaboració conjunta, que ha d’arreplegar el procés d’aprenentatge viscut pel grup. Es tracta doncs de les aportacions de tots i cadascun dels membres de l’equip; no és una “addició de les parts”, sinó de la complementarietat i integració de les mateixes.

“Perquè una situació el siga de treball cooperatiu fa falta que existisca un objectiu comú a través de qual el grup es veja recompensat pels seus esforços. Un grup cooperatiu té un sentit de responsabilitat individual la qual cosa significa que tothom és partícip de tasca pròpia i de la dels altres, i s’implica en aquesta entenent que el seu treball és imprescindible per a l’èxit del grup”.

L’aprenentatge cooperatiu no és només un mètode o un recurs especialment útil per a aprendre millor els continguts escolars, sinó que és, en si mateix, un contingut curricular més, que els alumnes han d’aprendre i que, per tant, se’ls ha d’ensenyar.

“És una filosofia que respon a les moltes necessitats del món global en el qual vivim “.

En definitiva, la nostra escola no pretén solament conceptes, sinó també volem afavorir l’anomenada “transferència de l’aprenentatge”, és a dir, que els coneixements adquirits en la institució educativa puga ser útil en altres situacions de la vida. Reconeixem així, el protagonisme de l’alumne/a en la seua pròpia educació i el paper mediador de l’educador/a en aquest procés.

L’objectiu de les tècniques d’aprenentatge cooperatiu és aconseguir la implicació de tots els alumnes en el seu propi procés d’aprenentatge a través d’un objectiu d’aprenentatge comú. Té com a fi no solament el producte elaborat, sinó que cada alumne conega millor el seu propi estil d’aprenentatge, confrontat amb els estils d’altres companys, i desenvolupant altres formes de pensament, mètodes de treball i organitzatius dels utilitzats per altres membres del grup.

colaboracion1APRENEM EL…
10% del que LLEGIM
20% del que SENTIM
30% del que VEIEM
50% del que VEIEM I SENTIM TAMBÉ
70% del que DISCUTIM AMB ELS ALTRES
80% del que FEM
95% del que ENSENYEM A UNA ALTRA PERSONA

Des del punt de vista de la pràctica docent, com a professors, els objectius que ens proposem i que estem aconseguint, són:

  • major motivació cap a l’aprenentatge i major participació en aquest procés.
  • treball en habilitats i destreses socials com la resolució de conflictes i la cerca de consensos.
  • desenvolupament de la creativitat i el sentit crític, així com l’expressió verbal en haver d’expressar oralment les seues idees i opinions, etc.