Música, Plàstica, Educació Física, Tecnologia… No és cap secret, hi ha assignatures que són diferents i ho són perquè des del principi van néixer sent-ho. L’alumnat mira el seu horari per saber quan arriba eixa hora que li trencarà la rutina acadèmica; que li permeta canviar d’aula, estar dret, moure’s, no preocupar-se pel soroll o deixar lliure la creativitat.
I és que, sense cap dubte, aquestes àrees són de les que més han patit les necessàries limitacions que ens ha imposat la COVID-19 i a més en molts casos, l’adaptació de les matèries han estat i continuen sent un mal de cap constant per al professorat responsable. Sense anar molt lluny, veure l’assignatura de Tecnologia desguarnida de la seua imprescindible Aula Taller o amb la dificultat en molts casos de compartir ferramentes i treball, augurava uns mesos més que complicats. Tot i això, gràcies a la infinita paciència de l’alumnat i la notable solidaritat entre els professionals que han compartit esforços i idees a la xarxa, aquest repte sembla hui més prop de superar-se que no ara en setembre.
Una xicoteta mostra d’açò és el treball que ha fet les últimes setmanes l’alumnat de 3r d’ESO. Utilitzant materials reciclats han construït un joguet d’un camaleó autòmat que els hi ha permés treballar conceptes relacionats amb la transmissió de moviment i entendre de primera mà mecanismes que es troben presents en qualsevol màquina industrial. Una idea que no és nova però que ha fet possible, sense renunciar a la rigorositat ni tampoc trair els principis fonamentals de l’assignatura, normalitzar un curs atípic i imprevisible. Arribaran temps millors, segur, però de moment continuem en la bretxa.
Camaleons en La Salle Alcoi
