Quina sorpresa, a més a més desagradable. Quan els xiquets han entrat per dirigir-se a classe s’han trobat la sala plena de plàstic, taps, papers, borses, etc., tot tirat per terra. Els ha sorprés veure que tot l’espai de la gran sala de psicomotricitat estava ple d’escombraries que haurien d’estar als seus respectius contenidors.
Els ha cridat l’atenció veure que hi havia poc espai per menejar-se i per jugar (com sempre fem al nostre clàssic Good Morning als matins, i que ni tan sols podien seure com feien sempre.
Al principi era un joc molt divertit però la gràcia va anar disminuint quan la brossa ja començava a molestar. Relliscaven i queien a terra. Ja no era divertit.
En eixe moment s’han adonat que nosaltres mateixa estem ofegant el planeta amb totes les nostres actuacions, els animals estan patint les conseqüències dels nostres actes i si seguim així els nostres carrers, parcs, serra… estarà igual que la nostra sala de psico.
Hem pensat que no hi ha millor manera de contribuir a salvar el planeta que començar a investigar què, qui, com… podem ser uns autèntics superherois i superheroïnes i salvar el planeta.
