Diuen de Maria que és fortalesa i esperit de sacrifici. Una dona valenta que respon davant de la
vida amb senzillesa de cor. Diuen de Josep que no es coneixen mans més disponibles i lliurades.
Un home compromès que va trobar la mesura de l’amor servint els altres. En definitiva, una
família a la intempèrie del desert cercant una oportunitat de futur.
El relat de la fugida a Egipte no és estrany més de 2000 anys després. Així ho recull l’Evangeli
segons Sant Mateu (Mt 2, 13-16):
“Després que ells es van retirar, l’Àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li va dir:
Alça’t, pren amb tu el nen i la seva mare i fuig a Egipte; i estigues allà fins que jo et digui. Perquè
Herodes va a buscar el nen per matar-lo. Ell es va aixecar, va prendre de nit el nen i la seva
mare, i es va retirar a Egipte. Aleshores Herodes, en veure que havia estat burlat pels mags, es va
enfurismar terriblement i va enviar a matar tots els nens de Betlem i de tota la seua comarca, de
dos anys cap avall, segons el temps que havia precisat pels mags.”
El Nadal és temps de néixer malgrat les dificultats. Un moment per recordar, de manera especial,
aquelles famílies que viuen sumides en l’adversitat: la desocupació, la malaltia, la soledat, el
desnonament, el tancament de negocis i establiments, els ERTOS, la distància, els camps de
refugiats, el exili polític, la guerra… No cal viatjar gaire lluny per veure’l; són als carrers, als blocs
de veïns, a les escoles, a les famílies… i és fonamental romandre atents.
L’amor més fràgil i senzill ens recorda que, davant de la dificultat, sempre ens queda un brot
d’esperança. Bon Nadal.
Pots veure el vídeo ací:
